Fiffì m'ha scrittu, lettara ricivuta oghji ghjornu,16 di farraghju 1923, in paesi.
Un v'aghju mai intratinutu d'Echaffidre Picherandot, una piccula cunniscienza fatta ind'u 141 esimu, anni e anni fà? Di nomi Echaffidre e di casata Picherandot, « Fiffì » come noi u chjamavani era un omu di meza taglia cù capeddi neri e un ciuffeddu biancu, un visu rossu, rossu, occhji sciarpati e la sò bucciaredda chi pariva tutta quidda d'una donna. Viniva, cù d’altri da quiddi muntagni di u Massiffu Centrale di u Cuntinenti. Avivami spartutu pocu e tuttu cun eddu, cù Linard e tanti altri, avivami...
Valurosu e paurosu era poccu catanu, ma bravacciu.
A sò lettara dicivia:
« Jeudi 2 février 1922,
Salut conscrit,
Le sergent Talamasca, rencontré à Paris par hasard, m'a donné ton adresse aux Petri Rossi, vu que je voulais m’entretenir avec toi au cas où...
J'espère que tout gaze pour ta pomme.
Je voulais te dire que m'en vients (sic) m'installer en Corse la saison prochaine, car ma moitié est du coin et ses parents parlent d’acheter une quincaillerie sur Ajassio. Une bonne affaire paraît-il. Crois-tu pouvoir qu'on se rencontre, car je sais que tu loge (re-sic) dans patelin pas loin ? Tu me dis vite ? Je te serre la paluche depuis le Puy-de-Dôme.
Ton poteau Fiffì du 141ème.
EchP »
Dumani, rispundaraghju à volta di lettara. Mancu à dì à Talamasca! Ed Echaffidre, ma chi nomi, pò Echaffidre !!!
Una lettara a mi l’aspittava, ma quista pò micca… In tra me stessu, fendu niccia di scriva in francesu nantu à u fogliu : « Voyez-vous cher fantôme, Echaffidre, lui, se souvient de moi. Et vous, vous souvenez-vous du mois de … des pourpres de sangs crachés, des robes lumineuses, fontaines de vies étreintes, du silence des hommes et du bruit de vos peurs et de, et rien… basta ?!».
M’era seccu l’inchjostru bleu* di la mio pena…(in capu), e m’era vinutu a stizza. Una stizza bleue*, s’eddu ùn si pò dì nera !
In paesi, cum’à sempri l’arrivata di u currieru feci parlà, chi vuleti, è sempri statu cusì.
*Da veda, u bigliettu di u 02/08/1914