Aucun changement.*
*JMO Op. cité
.
Paisani in anda pà a fiera di u Niolu. LC Canniccioni v 1910
31/12/17
30/12/17
Uceine
Si le sort t'abandonne va à lui d'un pied sûr.
Erami sempri à tola cù Talamasca, quandi intrò à Uceine (u chjamavani cusì ma nantu à i sò papiers c'era scrittu Houcine). St'Uceine che vi dicu, marucanu, era una massa tamanta à un scaloni. L'avivami fattu sargenti ch'ancun'eddu i "colpi di manu" che nò faccivami? Ni surtivami sempri vincitori, sempri. Cù a forza d'un torru, cù a malizia paisana di a volpi. Sappiva manighjà i sò omi, sappiva.
Eiu: "Viens, sergent te poser avec nous."
Prisentazioni fatti, agnunu diciva a soia...
Tandu à Uceine (ind'a sò lingua): "Oh comme j'ai ri ce matin en entendant ceci:
"Ayanna tannay titt inw ayanna ittay uyari,
Ila ykkat sa, meskin, ayn i serman nnes ggWAsal !"*
Eiu (à Talalasca): Aghju capitu ch'eddi erani "mischini in Sermanu", e tù ?
Talamasca: Eiu (...)? Listessu !
Eiu (à Uceine): "Sergent, si tu me fais la traduction en français, je te donne celle en corse".
Uceine: "Nous étions ce matin au combat quand un de mes soldats me dit (en poésie):
"Ce que perçoit l'oeil, la balle peut l'atteindre,
Le mortel qu'elle frappe a aussitôt les tripes à l'air."*
Alors j'ai ri, mais ri, de toute cette insouciance !"
Tandu, eiu à Uceine: "Ciò chi cù l'occhju si vedi, a badda u pò tuccà,
E quiddu chi a si busca, civi in tarra, sigura, ch'eddu si truvarà !"
Ridivami di tuttu (ma massimu di noi).
Talamasca: "Cortche qu'on est !!!"**
Eiu: "Si le sort t'abandonne..."
E Uceine cù megu: "Va à lui d'un pied sûr..." (È Lejean chi diciva sempri cusì, i seri di varmazzu maiori (veni à dì tutti i seri, o guasgi)).
O a risata... fattu si sta chi a notti s'e passata cusì.
*Poésies berbères, testu 16, p. 106, Arsène Roux, Edisud/"Bilingues", 2002.
**(Corci à noi).
Erami sempri à tola cù Talamasca, quandi intrò à Uceine (u chjamavani cusì ma nantu à i sò papiers c'era scrittu Houcine). St'Uceine che vi dicu, marucanu, era una massa tamanta à un scaloni. L'avivami fattu sargenti ch'ancun'eddu i "colpi di manu" che nò faccivami? Ni surtivami sempri vincitori, sempri. Cù a forza d'un torru, cù a malizia paisana di a volpi. Sappiva manighjà i sò omi, sappiva.
Eiu: "Viens, sergent te poser avec nous."
Prisentazioni fatti, agnunu diciva a soia...
Tandu à Uceine (ind'a sò lingua): "Oh comme j'ai ri ce matin en entendant ceci:
"Ayanna tannay titt inw ayanna ittay uyari,
Ila ykkat sa, meskin, ayn i serman nnes ggWAsal !"*
Eiu (à Talalasca): Aghju capitu ch'eddi erani "mischini in Sermanu", e tù ?
Talamasca: Eiu (...)? Listessu !
Eiu (à Uceine): "Sergent, si tu me fais la traduction en français, je te donne celle en corse".
Uceine: "Nous étions ce matin au combat quand un de mes soldats me dit (en poésie):
"Ce que perçoit l'oeil, la balle peut l'atteindre,
Le mortel qu'elle frappe a aussitôt les tripes à l'air."*
Alors j'ai ri, mais ri, de toute cette insouciance !"
Tandu, eiu à Uceine: "Ciò chi cù l'occhju si vedi, a badda u pò tuccà,
E quiddu chi a si busca, civi in tarra, sigura, ch'eddu si truvarà !"
Ridivami di tuttu (ma massimu di noi).
Talamasca: "Cortche qu'on est !!!"**
Eiu: "Si le sort t'abandonne..."
E Uceine cù megu: "Va à lui d'un pied sûr..." (È Lejean chi diciva sempri cusì, i seri di varmazzu maiori (veni à dì tutti i seri, o guasgi)).
O a risata... fattu si sta chi a notti s'e passata cusì.
*Poésies berbères, testu 16, p. 106, Arsène Roux, Edisud/"Bilingues", 2002.
**(Corci à noi).
29/12/17
27 décembre 1917
Tir de nos mitrailleuses sur le Bois Menaçant (sic), Côte 607 et les mitrailleuses du Dansant de la Fête (re sic) - Exercices d'alerte dans le P.A Wisembach en cas d'attaque brusquée.
Rien à signaler.
Pertes: néant*
*JMO op cité.
Rien à signaler.
Pertes: néant*
*JMO op cité.
Pauraccia
C'erami trovi una cantina nant' a traversa vicinu à a ghjesgia. Era ind'à Manetta o un nomi cusigna. Ci riscaldavami.
Parlavami di i tempi (chi sti tempi cuì erani cum'à i tempi d'avali: c'erami cunnisciuti à a guerra ed era appuntu sempri a listessa che noi t'avivami oghji cuì...)
Era statu "virsatu" indi u 265 RI, sempri sargenti e senza prumozioni e c'era vulsutu ch'eddu passessi par St Diè, à ritruvà u sò regimentu.
Infini chi passavani l'ori quandi d'un colpu Talamasca fù pigliatu da a diciaredda.
Persu tandu ind'i sò discorsi di verità vera (dendummi, sta volta, di voi) dissi:
"Chereti, à mè, ciò ch'aghju fattu eiu ?
È cusì ?
Tandu a v'aghju da dì ni: aghju viaghjatu d'una stedda à l'altra senza mancu sapè induva andava. Aghju fattu, eiu, esercizii, passatu rivisti e rivisti, zappatu ind'i tranchées, trascinatu bilfarru e sacchi piena à tarra, tinutu notti e notti di vardia. T'aghju avutu a fami senza avè da magnà, t'aghju avutu a setti senza mancu un avè da bia, t'aghju avutu u sonnu senza pudè dorma, t'aghju avutu u frettu senza pudè scaldammi, pidochji senza pudè grattammi... eccu!
Eccu, basta ?
Iè, eccu e basta... ancu megliu, nò, chi tuttu quista un è nudda. V'aghju da dì l'occupazioni maiori di sta guerra, a sola chi conta: AGHJU AVUTU A PAURA."*
Puvarettu era sinceru. À chi un la cunnisciuta un pò parlà.
*La peur, Gabriel Chevallier, Le Dilettante, 2008
Parlavami di i tempi (chi sti tempi cuì erani cum'à i tempi d'avali: c'erami cunnisciuti à a guerra ed era appuntu sempri a listessa che noi t'avivami oghji cuì...)
Era statu "virsatu" indi u 265 RI, sempri sargenti e senza prumozioni e c'era vulsutu ch'eddu passessi par St Diè, à ritruvà u sò regimentu.
Infini chi passavani l'ori quandi d'un colpu Talamasca fù pigliatu da a diciaredda.
Persu tandu ind'i sò discorsi di verità vera (dendummi, sta volta, di voi) dissi:
"Chereti, à mè, ciò ch'aghju fattu eiu ?
È cusì ?
Tandu a v'aghju da dì ni: aghju viaghjatu d'una stedda à l'altra senza mancu sapè induva andava. Aghju fattu, eiu, esercizii, passatu rivisti e rivisti, zappatu ind'i tranchées, trascinatu bilfarru e sacchi piena à tarra, tinutu notti e notti di vardia. T'aghju avutu a fami senza avè da magnà, t'aghju avutu a setti senza mancu un avè da bia, t'aghju avutu u sonnu senza pudè dorma, t'aghju avutu u frettu senza pudè scaldammi, pidochji senza pudè grattammi... eccu!
Eccu, basta ?
Iè, eccu e basta... ancu megliu, nò, chi tuttu quista un è nudda. V'aghju da dì l'occupazioni maiori di sta guerra, a sola chi conta: AGHJU AVUTU A PAURA."*
Puvarettu era sinceru. À chi un la cunnisciuta un pò parlà.
*La peur, Gabriel Chevallier, Le Dilettante, 2008
24/12/17
U ritornu di Talamasca
D'una boci cunnisciuta:
"Ô Sarrà, infilacastreghji sempri ? T'aghju sculunatu da luntanu mirè !"
Pigliu, mi voltu e à quali mi vegu ???"
À Talamasca !!!
Appena, appena invicchjatu, a barba tagliata. Ben' missu...
È statu, stu mumenti, u rigalu più beddu ch'eddi mi pudivani fà.
Talamasca, l'amicacciu castagnicciaiu, mancu à dì ! U mè sargenti istruttori ! Un paisanu, un'amicu, e di i veri !
Eiu: "Comu sarà chi tù ti sì persu par sti Saint Diè, cuì ?!"
Tandu eddu: " Ohh uhhh ch'anche tù... Mi che tu sè aghjutenti ! Ti devu u rispettu, ti devu, veni, chi t'aveni tantu da cuntà..."
"Una minuta, o amicu, vogu à veda u capitanu, chi m'ha fattu chjamà, e voltu e tandu ci spiigaremi. Passemi sta veghja natalesca insemi ?"
"Abbò, nò !!!"
"Ô Sarrà, infilacastreghji sempri ? T'aghju sculunatu da luntanu mirè !"
Pigliu, mi voltu e à quali mi vegu ???"
À Talamasca !!!
Appena, appena invicchjatu, a barba tagliata. Ben' missu...
È statu, stu mumenti, u rigalu più beddu ch'eddi mi pudivani fà.
Talamasca, l'amicacciu castagnicciaiu, mancu à dì ! U mè sargenti istruttori ! Un paisanu, un'amicu, e di i veri !
Eiu: "Comu sarà chi tù ti sì persu par sti Saint Diè, cuì ?!"
Tandu eddu: " Ohh uhhh ch'anche tù... Mi che tu sè aghjutenti ! Ti devu u rispettu, ti devu, veni, chi t'aveni tantu da cuntà..."
"Una minuta, o amicu, vogu à veda u capitanu, chi m'ha fattu chjamà, e voltu e tandu ci spiigaremi. Passemi sta veghja natalesca insemi ?"
"Abbò, nò !!!"
24 décembre 1917
À 15 heures, après une forte préparation d'artillerie, un coup de main est exécuté sur la Saillant des Yaux, sous les ordres du Lt Bonnière, a pénétré dans les lignes ennemies qui avaient été complètement évacuées.
Après avoir détruit quelques abris, il rentre dans nos lignes. Violents tirs de barrage d'Artillerie d'A.T. et de mitrailleuses.
Pertes:
Officier: Lt Bonnière Cdt la 3ème Cie du 171e: tué.
Troupe: 4 hommes du 171e: tués
1 sapeur du Génie: blessé
3 hommes du 171e: blessés
N° 876, Ordre de Relève...*
*JMO, op cité
Après avoir détruit quelques abris, il rentre dans nos lignes. Violents tirs de barrage d'Artillerie d'A.T. et de mitrailleuses.
Pertes:
Officier: Lt Bonnière Cdt la 3ème Cie du 171e: tué.
Troupe: 4 hommes du 171e: tués
1 sapeur du Génie: blessé
3 hommes du 171e: blessés
N° 876, Ordre de Relève...*
*JMO, op cité
16/12/17
L'eau sacrée
Lejean, à lu sò scagnu: in uni scorru cù l'appareghju di transmissioni à dritta, u gramofonu vicinu à l'arecchja manca.
Tamantu accuncciamentu da sminticà u rumori guerrieri chi li vinivani megliu i lagni longhi e languenti di a cantatrici! Fila cori, fila.
"Ecoutez donc ces voix qui nous appellent, adjudant:"
"Ecoutez donc ces voix qui nous appellent, adjudant:"
"Lakmé
Tu m'as donné le plus doux rêve
Qu'on puisse avoir sous notre ciel,
Tu m'as donné le plus doux rêve
Qu'on puisse avoir sous notre ciel,
Reste encore pour qu'il s'achève
Ici, loin du monde réel ...
Tu m'as dit des mots de tendresse
Que les hindous ne savent pas,
Et tu m'as appris l'ivresse
Des aveux murmurés tout bas.
Gérald
Ce que je lis sur ton visage,
Ma Lakmé, me glace d'effroi.
De tout, mon âme se dégage
Et je ne serai plus qu'à toi.
Lakmé
Ah! maintenant, je veux te croire,
Voici la coupe où je vais boire.
Prends! ...
(...)
Gérald
Non ! Ce n'est pas la mort,
C'est la vie ardente
Qui coule à plein bord
Sur ta lèvre frémissante.
Ah!
Qu'autour de moi tout sombre."*
Ici, loin du monde réel ...
Tu m'as dit des mots de tendresse
Que les hindous ne savent pas,
Et tu m'as appris l'ivresse
Des aveux murmurés tout bas.
Gérald
Ce que je lis sur ton visage,
Ma Lakmé, me glace d'effroi.
De tout, mon âme se dégage
Et je ne serai plus qu'à toi.
Lakmé
Ah! maintenant, je veux te croire,
Voici la coupe où je vais boire.
Prends! ...
(...)
Gérald
Non ! Ce n'est pas la mort,
C'est la vie ardente
Qui coule à plein bord
Sur ta lèvre frémissante.
Ah!
Qu'autour de moi tout sombre."*
* Lakmé, attu III n°19, L Delibe (1883), libriolu di E Gondinet e P Gille.
15/12/17
Filusufia ?
Lejean :"Je lis... Adjudant, si le corse est si riche, il peut dire aussi la philosophie, non? Dites-moi, comment diriez vous en corse : "C'est une erreur de prétendre que la contradiction est inconcevable, car c'est bien dans la douleur du vivant qu'elle a son existence réelle"*
Eiu: "Je ne sais pas, certains prétendent même que notre langue ne se parle pas mais se siffle... Peut-être est-ce vrai ? Sinon, j'essayerais de dire: À chi pratenda chi u cuntradittoriu è inconcipivuli, si sbaglia, chi, è puru ind'i u dulori di u vivu ch'eddu teni u sò soffiu, u veru."*
Lejean : "Tous vos mots se terminent en "ou", on dirait !"
Eiu :"Vous savez capitaine, tous nos mots auront un jour une fin."
*Hegel
Eiu: "Je ne sais pas, certains prétendent même que notre langue ne se parle pas mais se siffle... Peut-être est-ce vrai ? Sinon, j'essayerais de dire: À chi pratenda chi u cuntradittoriu è inconcipivuli, si sbaglia, chi, è puru ind'i u dulori di u vivu ch'eddu teni u sò soffiu, u veru."*
Lejean : "Tous vos mots se terminent en "ou", on dirait !"
Eiu :"Vous savez capitaine, tous nos mots auront un jour une fin."
*Hegel
06/12/17
Survivre
Lejean: "J'imagine les survivants et leurs mots inutiles. Vous verrez qu'un jour, nous aurons droit à ce genre de phrases écrites par de faux poètes :
"Nous avons le souvenir, ils ont l'immortalité."
Oh comme j'imagine ce type de phrases niaises à inventer pour décorer nos monuments aux morts à l'avenir.
Car après les hommes, adjudant, viendra le tour des pierres et, comme nous, elles finiront soumises, domestiquées, repensées et porteuses de messages surranés à destination de générations à venir. Générations qui, elles, n'auront plus rien à faire de tous ces morts là. C'est ainsi, que voulez-vous !
Imaginez, chez vous : "Aux enfants de Petri Rossi, morts pour la France. 1914-19??" Bon... voilà, restera à préciser la seconde date..."
"Sait-on seulement si cette guerre aura jamais une fin ? "
"Nous avons le souvenir, ils ont l'immortalité."
Oh comme j'imagine ce type de phrases niaises à inventer pour décorer nos monuments aux morts à l'avenir.
Car après les hommes, adjudant, viendra le tour des pierres et, comme nous, elles finiront soumises, domestiquées, repensées et porteuses de messages surranés à destination de générations à venir. Générations qui, elles, n'auront plus rien à faire de tous ces morts là. C'est ainsi, que voulez-vous !
Imaginez, chez vous : "Aux enfants de Petri Rossi, morts pour la France. 1914-19??" Bon... voilà, restera à préciser la seconde date..."
"Sait-on seulement si cette guerre aura jamais une fin ? "
05/12/17
02/12/17
Samedi 1er décembre 1917
Tirs violents de minens sur 766 et 762. Tirs d'artillerie (300 coups) sur P.A Réduit et P.A 766.
Pertes, néant*.
JMO Op. cité
Pertes, néant*.
JMO Op. cité
Inscription à :
Articles (Atom)