Si ne va da tè u me corpu goccia à goccia
Si ne va lu me visu in un solu oliu sordu;
Si ne vani le me mani in un mercuriu scioltu;
Si ne vani i me passi in dui tempi di pulvina.
¡Se te va todo, se nos va todo!
Si ne và la me boci, chi campana ti facciva,
Chjusa à tuttu ciò ch'un era ciò chi nò semi.
Se ne vani ' me carezzi sfilati,
Dipaneddu, davanti à li tò occhji.
E, si ne mossu lu me sgardu chi, quandu eddu mirava à tè,
Purtava in li tò occhji e u ghjineparu e l'olmu.
Mi ne vogu, e da tè portu via u tò fiattu:
Soggu eiu sudori, chi da u corpu toiu, si ni và in vapori,
Mi ne vogu e da tè, mi portu veghja e sonnu,
E in lu tò più ricordi fideli, mi sfassu.
In la mimoria toia voltu comu à quissi
chi mai nun sò nati, ne par vaddi ne par mari.
Sangui saria, e fussi eiu i palmi d'agnuna di li tò mani,
Di u lavoru toiu, in la tò bocca di mostu.
Vulariu essa, or', li visceri toi, e brusgiatu* da u foccu, essa in li tò passi. Passi ch'oramai più nun sentu, più nun sentu.
¡Ed essa in la passioni toia chi ribomba di notti
Comu è a dimenzia di ssi mari suligni!
¡Se te va todo, se nos va todo!
Gabriela Mistral, Tala, Buenos Aires, 1972
(*Datu à u feminili ind'a versioni originali.)
.
22/07/18
04/07/18
Semper fidelis
Sestu ghjornu di diserzioni.
Buvunava a morti e splindiva a luna sabatina... E tanti e tanti città in ruvina.
Tamantu parcorsu, cù u bisestu adossu, da Luneville (!!!) à ghjunghja ind'i ssi circondi Parighjini, à forza di i forzi, ci sò ghjuntu! À mala pena fù fatta... e, a ridicu, ci sò ghjuntu!
Ci vulivava à veda, strada facenda, i burrascati di feli e di farru e di foccu chi s'erani purtatu tuttu. Tarra brusgiata, tarra martirizata, vultuliata, tarra adumbarciata... un arristava nudda.
Cuì, c'era statu una casa, cuì. Si vidiva. Ma, casa, un ci n'era più oramai: bistiamu, ghjenti, amori umani, un arristava nienti, cà piaghi in carri viva !
Di fatti, u nienti s'era impiutu u tuttu. Ticchjà, sì, c'erani i varmi, à ticchjassi.
A morti, cialamedda, edda si ni ridiva.
A mè, erani i gendarmi à tenami à l'aghjabu. Mi piattava da a mani à a sera ch'un pudivu viaghjà troppu à campiva: tali à a talpa surtivu di notti.
E par ciò chi era di Maria-Ughetta, mi sguiavu par edda... sempri, sempri...
Buvunava a morti e splindiva a luna sabatina... E tanti e tanti città in ruvina.
Tamantu parcorsu, cù u bisestu adossu, da Luneville (!!!) à ghjunghja ind'i ssi circondi Parighjini, à forza di i forzi, ci sò ghjuntu! À mala pena fù fatta... e, a ridicu, ci sò ghjuntu!
Ci vulivava à veda, strada facenda, i burrascati di feli e di farru e di foccu chi s'erani purtatu tuttu. Tarra brusgiata, tarra martirizata, vultuliata, tarra adumbarciata... un arristava nudda.
Cuì, c'era statu una casa, cuì. Si vidiva. Ma, casa, un ci n'era più oramai: bistiamu, ghjenti, amori umani, un arristava nienti, cà piaghi in carri viva !
Di fatti, u nienti s'era impiutu u tuttu. Ticchjà, sì, c'erani i varmi, à ticchjassi.
A morti, cialamedda, edda si ni ridiva.
A mè, erani i gendarmi à tenami à l'aghjabu. Mi piattava da a mani à a sera ch'un pudivu viaghjà troppu à campiva: tali à a talpa surtivu di notti.
E par ciò chi era di Maria-Ughetta, mi sguiavu par edda... sempri, sempri...
01/07/18
Lejean
Mesnil la Horgne, 30 juin 1918
Terzu ghjornu di diserzioni. Trafurcinava da fughja militari aliati, spii e giandarmi francesi.
M'eru laccatu culà u cumendamenti à Lejean, à sò spalma dinò, ma mi eru vistutu, eiu, di li sò panni civili.
A vita, sapeti...
Terzu ghjornu di diserzioni. Trafurcinava da fughja militari aliati, spii e giandarmi francesi.
M'eru laccatu culà u cumendamenti à Lejean, à sò spalma dinò, ma mi eru vistutu, eiu, di li sò panni civili.
A vita, sapeti...
Eyzahut donc
M'eru pusatu una stonda in una casa biota meza falata in tarra, ind'à sò carciara lasciata à guaru. Massimu à piattammi da i giandarmi e da u soli (chi u più beddu mumentu par un disertori, sapeti, è u cilenti). U più chi mi pisava un era tantu u gramofonu, ne mancu a me diserzioni. Nò, u più chi mi pisava era ciò chi mi trascinava in capu: prima, Marie-Hughette e doppu u... doppu da vena.
M'eru pigliatu i vistuti civili à Lejan cù u sò pacchettinu di lettari ch'eddu tiniva cun grand' primura ind'i uni stacca falsa e sfilata chi era stata cusgita, una volta, à filu rossu.
(Mi missi, tandu, à leghja incù poccu vargogna, in timiconu e curiosu.)
Eyzahut dans la Drôme, le 21 juillet 1915
Mon cher Amour,
Comment en suis-je arrivé là?
C'était hier.
D'abord j'ai entendu une voix et acheté un livre.
Ce livre parlait d'Eyzahut, ses mots étaient étrangement rythmés. Il m'a semblé qu'il me parlaient de vous. De nous.
Mais savez-vous encore lire ?
Alors, le soleil est mort et je suis parti au régiment. Je sais que j'ai pleuré, je crois me souvenir que tu as ri, n'est-ce pas ? Ou bien était-ce le contraire? Ou bien encore rien de tout cela ?
Mes souvenirs se brouillent, j'ai laissé là-bas ma raison et me voici, ici, sur le front de l'Est, avec des hommes à mener et avec nos souvenirs dont je ne sais que faire ?
Continue et écris-moi, hier, s'il te plaît, la couleur de tes yeux, celle de ton prénom, celle de ta douce voix et surtout des émerveillements qu'elle savait porter. La couleur de ta fidélité, aussi, sans doute.
Lieutenant Ernest Lejean,
171e R.I
166e Division d'Infanterie
(A lettara era squassata ed un fù mai stata mandata culà... quant'è ch'edda mi fussi stata riservata à me, aò !)
M'eru pigliatu i vistuti civili à Lejan cù u sò pacchettinu di lettari ch'eddu tiniva cun grand' primura ind'i uni stacca falsa e sfilata chi era stata cusgita, una volta, à filu rossu.
(Mi missi, tandu, à leghja incù poccu vargogna, in timiconu e curiosu.)
Eyzahut dans la Drôme, le 21 juillet 1915
Mon cher Amour,
Comment en suis-je arrivé là?
C'était hier.
D'abord j'ai entendu une voix et acheté un livre.
Ce livre parlait d'Eyzahut, ses mots étaient étrangement rythmés. Il m'a semblé qu'il me parlaient de vous. De nous.
Mais savez-vous encore lire ?
Alors, le soleil est mort et je suis parti au régiment. Je sais que j'ai pleuré, je crois me souvenir que tu as ri, n'est-ce pas ? Ou bien était-ce le contraire? Ou bien encore rien de tout cela ?
Mes souvenirs se brouillent, j'ai laissé là-bas ma raison et me voici, ici, sur le front de l'Est, avec des hommes à mener et avec nos souvenirs dont je ne sais que faire ?
Continue et écris-moi, hier, s'il te plaît, la couleur de tes yeux, celle de ton prénom, celle de ta douce voix et surtout des émerveillements qu'elle savait porter. La couleur de ta fidélité, aussi, sans doute.
Lieutenant Ernest Lejean,
171e R.I
166e Division d'Infanterie
(A lettara era squassata ed un fù mai stata mandata culà... quant'è ch'edda mi fussi stata riservata à me, aò !)
Follon (ditagliu)
Inscription à :
Articles (Atom)