.

.
Paisani in anda pà a fiera di u Niolu. LC Canniccioni v 1910

23/01/16

Un souvenir oublié et vivant

A sera un n'avivami nudda à fà. Linard era statu mandatu à l'internu à purtà qualchi dispacciu à u cumandamentu.
Mi ritruvedi solu cù Guillaume. Insemi emi discorsu di tuttu, di a guerra, di u valori di a paci ch'eddu ci vularà à fà un di sti ghjorni cù quiddi chi ci faccivani perda amichi, saluta e ghjuventù.
Guillaume sappiva u talianu (era natu culà). Spartedimi in una spezia di lingua mischiata di corsu, talianu è francesu.
Mi parledi di u sò grand'amori par una certa Lou, cuntessina Burghignona maliciosa e infida (?).
Mi dissi di sò occhji "grands et beaux yeux". Mi dissi dinò : "ils m'avaient tant troublé que je m'en étais allé aussi tôt que possible afin d'éviter le vertige qu'ils me donnaient.
E par compia m'ha dettu ch'edda era divintata, par eddu, "un souvenir oubliè et vivant (sic) et que j'aime encore par dessus tout."
Mi piacivani st'ori persi impiuti d'umanu à mezu à un tarrenu divastatu impiutu d'un ussariu di carri maccinati, agna tantu di mughji aduluriti di suldati, cumpagni persi ghjunti à i Porti di l'Infernu.