"Allez adjudant, reprenez", dissi Mathurin (Junot) : "Mais elle était d'un monde où,.. mais elle était d'un monde où les plus belles choses..."*
Era una puesia schietta di paroddi e di senzu impiita. Diciva (d'un amicu à un antru ch'avivu persu a figliola):
"Ma edd'era di quel' mondu duve le cose più bedde t'hani un peggior' destinu.
E rosa ha vissutu ciò che campani le rose, u tempu d'una stonda".
... Duve le cose più bedde t'hani un peggior' destinu...
Nostra vita cusigna.
*F de Malherbe