À a tinta MR
Loretta era à purtata di voci, di nasu guasgi. U souvenir di u sò parfumu impiiva tutti i ricordi mei. Quandu semi ghjunti à la Renommée, aghju subitu dumandatu appressu à Loretta a meia.
Ma, Loretta un c'era.
Aghju dumandatu à veda à Madama Hairon ha dettu ancu megu chi Loretta aviva scappatu, ch'una mani avivani trovu à sò camara biotta, ch'eddi l'avivani circata, ch'edda si era laccatu tutti i sò panni. "La garce (?) Lorette... elle a quitté la maison il y a de cela 6 jours... sans rien dire à personne... nous la traitions si bien... ma rose... presque mon meilleur gain... la remplacer... la garce ! Si vous la trouvez et me la ramenez il y aura un quelque chose pour vous les garçons... Heureusement ce n'est pas la fin de la Renommée... Il y en a d'autres, des filles, des milliers... vous m'entendez, des milliers !"
Uhhh, iè, sigura, avivu da fà piaceri à sta macaredda puzzichenti, unghjipinti e faccipitturita, pudiva aspità, quista.
Aghju laccatu culà à Ghjuvani Maria in bracci à una, e mi sogu ritruvatu à girandulà solu par ssi carrughji impiuti à suldati spargugliati imburdaticci di vinu, di birra, di scaghjulatti riisciuti, di scaghjulatti mancati, di viti par avali risparmiati ma di viti straziati, stracciati à morti.
I "Caressez-moi, caressez-moi..." di Loretta, ch'edda mi diciva di a sò boci calda mi mancavani, avà e cuì ancu di più cà prima, quandi nò erami intarrati, 20 chilometri fà (!!!)
Un n'avivu cà una cosa in capu e mi viniva in francesu : "Lorette tu me manques !"
A me pena di c... era divintata pena di cori. Mancu à dì !...
"La nuit n'a qu'à tomber... désormais, Linard, nous sommes deux."